Després de més d’un any i mig d’inactivitat pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 i dels seus diferents embats, el grup de caminadors Xino-xano de l’entitat reprenen l’activitat. Ho van fer el passat 19 de novembre amb el tradicional pa amb tomàquet que ofereix l’entitat a tots els seus participants i que enguany, per garantir les distàncies de seguretat, va tenir lloc al Casal Familiar Parroquial i que va congregar gairebé una cinquantena de participants.

Després d’aquest pròleg, el diumenge 21 de novembre va tenir lloc la primera caminada, pels voltants del Vendrell, passant pel Camí Vell de Calafell, el Camí de la Ginesta, el Camí de Vilanova fins a Coma-ruga, tornant al Vendrell per la Via Vella. Va ser un recorregut d’una certa distància, de 14 Km, però molt planer i sense cap dificultat, en un dia agradable i bona temperatura, per començar a recuperar la forma i les sensacions de tornar a caminar junts de nou, destacant que el millor de la ruta va ser el retrobament de les caminadoresi caminadors.

Hem confeccionat un programa amb les sortides previstes fins al mes de juny. Si esteu interessants a participar-hi, demaneu formar part del grup de les caminades, mitjançant el qual es canalitza tota la informació de les sortides dels Xino-xano.
El grup de guies desitgem que les caminades siguin del vostre interès i que passeu unes BONES FESTES I UN MILLOR 2022!

L’any 2009 no hi havia telèfons intel·ligents amb infinitat d’aplicacions per seguir rutes de muntanya amb facilitat, ni GPS amb els quals orientar-se és cosa de nens. Malgrat tot, va ser aquell estiu que vaig començar a pensar que volia fer el “Camino de Santiago”. No havia caminat mai, no coneixia cap caminador i el món de l’excursionisme era completament desconegut per a mi. Però se m’havia posat aquella idea al cap i ho volia provar.
Calia entrenar si volia caminar 780 km. amb certes garanties. El pla era senzill: sortiria sol cada cap de setmana a recórrer els camins propers al poble que ja coneixia. Arribat el setembre ja havia fet algunes rutes assenyalades al terme del Vendrell: el camí de Calafell, camí de la Pedregosa, fondo del Galet, camí d’en Bassa i d’altres.

Un dia, remenant llibres a cal Mitjans vaig descobrir “La guia negra” un recull ’excursions pel Baix Penedès i la serra del Montmell que s’havia editat el mes de maig d’aquell mateix any. Aquest llibre va eixamplar els meus horitzons una mica més, però aventurar-me a anar tot sol cap a zones més llunyanes em feia més respecte.
No sé si va ser a finals d’octubre o a principis de novembre quan vaig descobrir els Caminadors Xino-xano.
Era just el que necessitava. Cada 15 dies podia sortir a caminar amb la tranquil·litat que et dona un bon guia com el Pere i ja no anava sol. Ara gaudia de la companyia d’una bona colla de gent, presidida per la Teresa Maria.
Aquest any ja en fa onze que va passar tot això i els meus peus han trepitjat infinitat de camins.
L’any 2010 va ser un any Sant Jacobeu perquè el 25 de juliol (Sant Jaume) cau en diumenge i aquest any 2021 ho torna a ser.
La dèria de caminar em va embruixar tant que cada any, durant algun moment de l’estiu, he recorregut un camí diferent per anar a Santiago, el camí francès, el del nord, el camí primitiu, el de la costa, el camí català, el camí portuguès, el camí sanabrès...

Si aquell curs 2009-2010 no hagués conegut els Xino-xano, mai hauria caminat com ho vaig fer l’estiu del 2010, sortint el 27 de juliol del Vendrell i arribant el 19 d’agost a Santiago de Compostela.
Davant la impossibilitat de poder relatar sortides i excursions que no podem fer per culpa de la pandèmia, aprofito aquest espai per donar les gràcies a tots els que heu fet possible l’existència del grup de caminadors Xino-xano.

Gràcies, gràcies i gràcies!

Les fotos que adjunto són amb la colla d’aquell 2010. Una de la sortida a Marmellar i l’altre d’Aiguaviva.

Salut i cames!
FX Vilar

El forn de pa obre a dos quarts de set; tinc temps de sobres per anar a comprar el pa. Avui l’esmorzar és de motxilla, ja que a la ruta no hi trobarem cap bar. El mig tomacó llisca per damunt del pa envermellint la molla, hi poso un raig d’oli, un polsim de sal, formatge curat i embolico l’entrepà.
Les campanes de Calafell toquen tres quarts de vuit mentre acabo de revisar la motxilla: l’esmorzar, l’aigua, una peça de fruita, alguns fruits secs, unes arbequines i una farmaciola, per si de cas. Agafo el barret i els bastons i ho carrego tot al cotxe. La Rambla del Vendrell és força buida a aquesta hora. Aparco davant del Peter’s, com de costum, i començo a caminar cap a la plaça Vella. Estem a 16 de desembre de l’any 2018.

Es nota que aquest matí fa fresqueta perquè tots van ben abrigats mentre esperen els que falten. Toquen les vuit quan saludo als companys.
Avui som 19 caminadors i caminadores. La ruta que hem preparat els guies és un clàssic, però ja fa uns anys que no la fem i ens fa il·lusió tornar-hi. Anirem a la plana novella a visitar el temple budista sortint des de Sitges.

Quan estant sonant les repetides ens comencem a repartir entre els cotxes disponibles. Sempre n’hi ha de sobres. El trajecte fins al polígon dels afores de Sitges és ràpid i tranquil. Comencem a caminar a quarts de nou i de seguida el grup es comença a estirar. Com acostuma a passar la Maria, la Pilar i el Miguel són de caminar lleuger i em fan companyia al davant. Ens segueixen, en petits grups, la Josefina i el Siscu, la Heidi, la Bea, l’Àngels i la Juani. El Mati, un altre dels guies, va xerrant amb la Montse i també hi ha la Marta, la Judith, l’Elena i la Iraima. El Pere, el Jan i l’Enric, també guies del grup, tanquen el grup i els acompanya l’Alfons. El soroll rítmic dels bastons picant a terra és la música de fons que acompanya les converses que es van generant poc a poc. El trajecte fins a la plana novella fa pujada. No és molt pronunciada, però sí que hi ha alguns trams que es fan pesats. Cap a les 10 arribem a Jafre on només queden les runes d’una església i un castell. És un bon lloc per esmorzar abans de fer el tram final.

El Palau Novella és una antiga casa d’indians que des de 1896 ha tingut diferents propietaris que han mantingut les seves portes tancades, fins que l’any 1996 s’hi va instal·lar una comunitat budista que ha restaurat l’edifici i hi ha creat un museu. Fan visites guiades d’una hora llarga per un mòdic preu. Nosaltres no ens podem permetre estar tant de temps aquí dalt, però quan estem a punt de marxar un dels responsables ens ofereix molt amablement d’accedir a un pati interior perquè coneguem quatre coses del budisme. Ens explica que a la glorieta d’aquell pati s’hi fa un petit ritual i ens proposa participar-hi. De cop i volta ens veiem submergits en un atmosfera d’allò més exòtica i amb unes teies fumejant als dits. Ens mirem de reüll els uns als altres sabent-nos partícips d’un fet poc usual per als visitants corrents. Ens acomiadem del nostre amfitrió agraint-li sincerament la seva hospitalitat i comencem a enfilar el descens.

La baixada no és gaire pronunciada, cosa que permet anar a bon ritme i sense cansar-nos gaire. A Jafre agafem la drecera que ens portarà fins al camí de Sitges i d’allí directes als cotxes.
D’això ja fa vora dos anys i ho enyoro. Enyoro aquesta i tantes altres sortides que hem fet amb els Xinoxano.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, però un relat a mi m’evoca a un lloc i a un temps d’una manera diferent i avui ho he volgut compartir amb tots vosaltres.

Cuideu-vos i camineu molt. Salut i cames!

FX Vilar

La temporada 2020-2021 dels caminadors Xino-xano hauria de començar a l’octubre amb el tradicional sopar de pa amb tomàquet organitzat per la Junta dels Pastorets del Vendrell, però aquest any, si encara no s’ha trobat una solució definitiva a la pandèmia provocada per la Covid-19 no serà així.

Tot i això l’equip de guies ens trobarem per escollir i organitzar les excursions del curs i tenir-les a punt per a quan es trobi una solució definitiva que ens permeti reiniciar l’activitat. Als que formem aquest grup ens agrada caminar i durant els darrers anys hem aprofitat els diumenges per recórrer diferents camins de l’entorn més proper descobrint el paisatge i el relleu de la nostra terra.

El Baix Penedès és una comarca interessant i molt variada, on trobem rutes de costa com quan anem al Castell de Tamarit i als boscos de la Marquesa, o cap a Vilanova, Sitges seguint el GR 92; rutes per la plana envoltades de vinyes, oliveres i garrofers que han comunicat els pobles de l’interior entre ells des de temps remots i, per aquells que volen un major repte, rutes de muntanya per Calafell, Segur i Cunit i el sostre de la comarca, la nostra muntanya pel excel·lència; El Montmell.

Desitgem a tots els lectors i en especial als caminadors que esteu al grup Xino-xano, molta salut i que ens puguem retrobar el més aviat possible. Als caminadors, ja us anirem informant de les decisions que anem prenent els guies a través del WhatsApp, segons vagi evolucionant la pandèmia. Molts records a tots i, si podeu, sortiu a caminar pel vostre compte, fent rutes conegudes per anar preparant el cos.

Recordeu que fer cames és fer salut.
Si algun lector vol més informació del grup, només cal que es posi en contacte amb el F. Xavier Vilar al telèfon 699 588 488 i us atendrà encantat. Salut i cames!