Els moteros PV
Les cròniques del Dènver
Sortida a Valderrobres (10 de juny de 2007)
SORTIDA A VALDERROBRES... (això si que és una sortida mutera..!)
Uns 350 quilòmetres... si fa o no fot.
Participants:
1) El Dani i l’Àngels amb la Suzuki Custom-Mega-Intruder
2) El nen Ramirez i l’Aaron amb la Fazer llüenta, llüenta (mitja sortida).
3) El Jordi i la Fina amb l’imparable Majestic
4) L’Enric i l’Anna amb el Rocinante vermell sang (mitja sortida)
5) El Ribetes amb la bandida de la Suzi (mitja sortida)
6) El nen Callizo i l’Antonia amb la velosss VFR
7) El James Denver i la Ñuñi amb la Kañasaki
Bé, si senyor molt bé... arribar al catre de vuit i veure aquell reginsell de SMMQQEZ just en el punt habitual de sortida és una joia, una garantia de que la “cosa” anirà bé i que hi ha ganes de fer carretera. Ep... i fixeu-vos que he dit: “...just en el punt habitual de sortida...” no a fora, ni al costat, ni a l’altre cantó de la carretera, rés de tot això... al meollo del catre de vuit, perquè tot i que l’ajuntament del Vendrell s’esforça d’allò més per deixar-nos sense el nostre entranyable lloc de reunió (què els hi haurem fet pobres de nosaltres..!?), els nostres serveis secrets d’intel·ligència ja han trobat la manera de treure i posar la cadena de forma fraudulenta (tampoc és que els hi hagi costat massa... tot hi ha que dir-ho) i les trobades poden continuar sent al mateix lloc de sempre, almenys de moment..!
El fet és que un cop tots reunits i feta la foto que ja pot disfrutar-se a la secció d’afotiquis del Foro, ens posem en marxa per la nostre estimada (és un dir) N-340 fins a Tarragona on la deixem per dirigir-nos cap a Reus, Riudecols (coi... avui no hi ha els Mossos d’Escaire, llàstima perquè trobo que hi fan bonic i tot en aquell lloc), coll de la Teixeta, Falset i esmorzar a Marçà en el que ja comença a ser un dels punts habituals de avituallament de la penya.
Bon ambient, xerinola, bocates del 20, vi, dones, gasosa, pajarillus PV en fi, que no hi va faltar de rés. Però, es clar, com passa habitualment lo bo no pot durar per sempre i va arribar l’hora del comiat. Plors, llàgrimes, abraçades, consells (no correu... vosaltres tampoc... porteu-vos bé... vosaltres tampoc...), i tres de les motiquis que se’n tornen a la vil·la (oooooooooh...), mentre la resta enfilem cap a Mora d’Ebre, Gandesa, Calaceite i finalment Valderrobres...
...nens i nenes quina arribada ens tenien preparada (és que quan el nen de cal Bargalló s’hi fica... s’hi fica de veritat).
Els homes, les dones, la canalla, les minyones, els jubilats, les beates... tots vestits de diumenge, fent-nos l’onada i cantant-nos el “Crist a ressucitat” a la plaça de l’ajuntament. La banda municipal (en ple) amb acompanyament dels tambors de Calanda tocant-nos “l’España Cañí” a tota mecha i a ritme de Hip Hop. El Sant Cristo gros portat a coll i be per no menys de cinc o sis mil portadors (o més..!) que anava amunt i avall per aquells carrers que sembla que estiguis al Dragon Khan buscant-nos desesperats (donde están los muteros..? donde están los muterus..? cridaven a cor que vols), mentre nosaltres tractàvem d’esquivar-los esgotats de tant afalac... fins i tot l’hòstia consagrada varen treure la penya catòlica per rebre’ns..!!! ep... i que no s’esguerri ningú les vestidures perquè no acabo de dir cap paraulota... jo em limito a explicar el que va ser la rebuda... i vés que no em quedi curt... i si els que no hi vàreu ser no us ho creieu només cal que mireu les afotiquis del Foro i calleu per sempre..!
El fet és que mig amagats i amb feines i treballs vam deixar l’equipament muteru a la Fonda de la Plaça a on ens esperaven per dinar les autoritats comarcals (no feu més tard de les 13:30h si voleu estar tranquils, ens varen recomanar) i tot i esquivant el Sant Cristo gros i gaudint d’uns carrerons força bonics (Nen del Jose, on és la foto de la bicicleta sobre fons blau que va fer l’Antònia...eh..?) vàrem fer cap al castell de la població que donat el caire cultural de les nostres sortides, per descomptat vàrem visitar... pagant... eh... que no volem que ens tractin de gurrerus.
No va estar gens malament. Allí, envoltats de armadures de cavaller (aquella penya si que anaven ben equipats per anar en moto ni que fos d’un sol cavall) i de sants, santes i verges (de guix i fusta, que de les altres ja no en queden...) vàrem fer-nos unes quantes fotiquis de les maques (mireu, mireu el Foro..!) i apa... som´hi, vinga, correm-hi... puntada de peu a la cultura i no ens entretinguem més que hem d’anar a jalar..!!!
Preciós el restaurant, molt encertat. Maco, cèntric, bon menjar i els propietaris molt amables. Què més és pot demanar...? A si... que ens posin la tele per poder veure als Valentinos i els Pedrosas com s’esbudellen a Montmeló (quina incultura la nostre, oi?)... doncs apa, tele grossa al menjador i que no falti de rés.
Desprès de l’àpat, on a la vista de les circumstàncies va quedar consensuat per unanimitat el nou acrònim de l’associació: 2MTPV= Merda Muterus Triperus dels Pastus del Vendrell, tots equipats de nou, gasofa a la gasolinera de la població i cap avall falta gent.
90... 100... 110Kms/h (o no..?) per la N-420 i fins a l’estació de ferrocarril de Marçà/Falset (un altre dels llocs habituals de avituallament), on vàrem fer unes Cocacoletes de mig litret que ens van ajudar a fer camí fins a la vil·la on vàrem arribar, via Alcover i Valls (per evitar la nostre “estimada” N-340) als voltants de 2/4 de 8 del vespre satisfets i desitjosos de tornar a pujar als nostres cavalls de ferro per continuar gaudint de totes les sensacions que només una SMMQQEZ et pot donar..
De fet la Ñuñi i jo estàvem tan animats que encara vàrem continuar fins a Barcelona gaudint de un peaso embús de transit que anava des de el peatje de Cubelles fins a Castelldefels. No cal ni dir que no m’hi vaig pensar gens ni mica i el vaig passar tot per la fila del mig... si, ja sé Jordi que els conductors formals no ho fan això però es que per anar amb moto a pas de cotxe més val anar amb aquest darrer... almenys així pots escoltar RAC1.
Apa canalla, tonets, siaus i sigueu bons... o no.
James Denver

